L'abraçada

Cada nit l'imaginava des de el seu llit. La imaginava amb ell, al seu costat. Era un home amb força capacitat d'imaginació. Allò no eren somnis, perquè encara no s'havia dormit, però ho pareixien. Vivia amb molt de realisme cada pensament que li ballava pel cap.

Però últimament sempre pensava i imaginava el mateix. La imaginava a ella, compartint el seu llit, abraçant-lo. Tanta era la força d'imaginació que fins i tot estirava els braços i era capaç de sentir aquell abraç, era capaç de sentir l'intercanvi d'energia i calor. -T'estime- Deia, parlant sense ningú, però sentint-se acompanyat. I estrenyia el no-res amb més força. La notava, la sentia, observava la seua esquena i col·locava el seu braç per sota el d'ella. La mà li queia a la panxa. Li encantava eixa panxa, no molt prima, no massa grossa. Un panxa perfecta. L'acaronava els cabells amb l'altra mà.

Però tot eren imaginacions i s'adonava quan acabava d'imaginar. Ansiós desitjava convertir en realitat els seus somnis. Ansiós aguardava impacient fins el dia, o fins la nit, que poguera compartir de veritat eixes abraçades.

Tot canvià quan va conéixer la xica perfecta i va acompanyar-lo a casa. Per fi tenia l'oportunitat de realitzar aquella tasca pendent. Com en la seua imaginació, ella es gità al seua costat i el li abraçà, li besà i li digué t'estime. Però el canvi d'energia i de calor no eren el que ell esperava; tenien més força els seus pensaments que aquella realitat. Estava decebut, inconforme. Com podia ser millor el que imaginava que el que succeïa? - Espera un moment- li digué a la xica. I llavors marxà a altra habitació, es gità, tancà els ulls i començà a imaginar. Ara si podia notar l'energia. Allò sí que li agradava.

La mort del ciri.

El ciri s'apagava. Ell sabia que seria la seua perdició. Però no podia fer res. A mesura que pasava el temps notava com la flama, més ràpidament que lenta es consumia. Ell moria poc a poc,es consumia al mateix temps que la flama. Havia de buscar un remei, no tenia altra alternativa. Si el ciri moria ell s'apagava.

En un intent d'autosalvació decidí avivar-la. Avivar-la bufant. La flama es va apagar. S'acabava de condemnar ell mateix.