i ha pres el teu nom.
Com el verb que es feia carn,
com l'eruga que es fa papallona.
El desig s'ha fet cos i té els teus ulls,
s'ha fet mans suaus i veu dolça,
ha agafat la teua forma.
I ara et mire
com un orb mira la vida;
i ara et toque amb els sentits:
una olor suau, un tacte càlid,
un sabor d'infantesa madura.
Forta atracció,
ganes irrefrenables,
aspra necessitat,
dolça dependència.
Encadenat per milers de somriures,
nugat amb força per cabells brillants,
empentat per unes cuixes joves;
m'arrossegue cap a tu.
No puc evitar-ho,
tampoc no vull.
El desig ara són sines i natges.
I em deixe captar.
I em deixaria captar tota la vida
sols per fregar la teua pell,
sols per notar a prop el teu alè,
sols per acaronar la teua senzillesa amb els dits.
Desig de companyia,
desig de rialles,
desig de passió,
desig d'amor.
Et torne a mirar:
Ets tota desig.
