viernes, 3 de agosto de 2012

Involució

Mesos enrere, llegia notícies del que estava ocorrent a "ses illes". Feia llàstima i donava el meu suport a tots aquells qui intentaven fer front a un govern de dretes que volia fer morir un llengua, el català, la nostra.Diferents manifestacions, llaços, cançons, reivindicacions. Uns parlants vius mostraven què volien i volien que la seua llengua de sempre (la dels pares, la dels iaios) siguera forta i viva. Bauzà i els seus jugaven un paper d'hereus dels qui ens van prohibir la llengua per la dècada dels 40. M'ho mirava amb compassió i pena, però tot s'ha de dir, lluny.

Ací, els atacs a la llengua també eren constants. Governats també per una (ultra)dreta, érem els parlants qui ens havíem d'encarregar de defensar-la, de que estiguera viva en la majoria dels àmbits de la vida. Amb tot, pareixia que la situació estava controlada i que la llengua no perillava. Per molt que volgueren els de dalt.

Sé del que parle. En el meu entorn no coneixia cap xiquet ni xiquet valencianoparlant. No obstant això, aquells que com jo havien cursat els seus estudis en "línia valenciana" assolíem un nivell de llengua estàndard prou acceptable (llevat de molts trets fonètics i estructurals) per a gent castellanoparlant. Podíem parlar valencià i entendre'ns, entre nosaltres i amb d'altra gent catalanoparlant. Encara que era insuficient, partíem amb una base bona i feia recuperar, menys del que tocava, una llengua a gent que la tenia perduda.

No passava el mateix amb la gent que no era de línia. Mai no sentien el valencià, només en classe de valencià. I odiaven l'assignatura perquè, òbviament, els costava força aprendre-la. Per a eixa gent el valencià sí que era ja una llengua totalment perduda i inútil.

Ara la línia desapareix. Ens vénen una suposada igualtat entre llengües. Parlen de percentatges com si les llengües foren matemàtiques o física, com si foren una ciència exacta. Establixen que s'impartiran classes en anglés, castellà i valencià, a parts iguals. Ho vénen dolç per als ignorants. 

Com pot equiparar-se una llengua minoritzada com és el valencià al mateix percentatge que llengües com l'anglés o el castellà? Era molta la gent, la majoria dels qui coneixia, que no sentia més valencià que el de les classes de l'escola que, per sort, eren totes les assignatures. Un aprenentatge escàs per a conéixer i manejar una llengua. Però podien, en moltes ocasions, assolir una base digna. Què hi serà ara? Què passarà amb tots els castellanoparlants que ni tan sols tindran el dret d'estudiar una línia en valencià? La solució és la que busquen, que no cresca el nombre de parlants i que els qui ja la parlen no aconseguisquen estandaritzar-la fàcilment. Afeblir la llengua per a que estiga més a prop de la seua mort.

Que no vos enganyen, no és un sistema equitatiu. Ja ha quedat demostrat per especialistes en educació i llengües que este sistema perjudica greument a la llengua minoritzada. Però esta gent no entén de professionalitat, perquè ni tan sols s'han molestat en buscar-los. Cal tindre en compte que és un model elaborat per gent probablement monolingüe i sense idea d'educació. Diuen plurilingüisme quan volen dir monolingüisme, que és el seu objectiu.

Tenim dues opcions, plorar la mort o lluitar per la permanència. Triem.