Vos esperem
amb una calma impacient;
i ens retrobarem
en unes hores, en un dia, en un mes.
No patiu perquè sent els vostres cants,
creuen mars i enfilen muntanyes.
No patiu, perquè les vostres llàgrimes
encara ens mullen els muscles,
perquès els somriures encara són compartits.
Perquè sou vosaltres cada crepuscle.
No desfeu la maleta.
Lleveu-ne la roba, sí,
però no tragueu les esperances,
ni els records, ni les anses.
Deixeu-los omplir tot l'espai i més
que algun dia, jo ho sé ben bé,
passaran al vostre cos.
I la roba a la maleta, i la maleta a l'avió.
Haureu aprés llengües i costums,
estareu diferents, alacaiguts.
Però el retorn serà dolç com no
ho ha estat l'èxode.
No hi haurà flors,
no és el mètode,
però estarem ell i jo,
i ella i tots.
Hi haurà planys
i estareu cansats per l'esforç
Però vostra és la força dels pares,
i dels germans i de l'amor.
Perquè sou de nou a casa
i mai més no sereu sols.
Que no és lluny
qui sents a prop.
Que no és mort
qui batega dins teu.
Que esteu aquí,
i aquí cabem tots.
