Visió en blanc i negre

I després de molt de temps, un rampell. Quan menys ho esperàvem, confessem-ho. Tot va passar ràpid com si faltaren fotogrames a la pel·lícula. Un parell de flaixos i les accions se succeïen.

Les recorde inconnexes i saltades, però  al mateix temps tan càlides i tranquil·les... Quina sensació! La felicitat de mossegar la vida. Un flaix i la teua resplendor a les palpentes, un altre flaix i els meus cabells embullats,  un altre flaix i els músculs concrets.

I així un reguitzell de flaixos, que potser no s'entenen, potser fins i tot n'he alterat l'ordre o he afegit elements imaginats. Tant s'hi val: feia temps que no veia un film tan complet. I sembla que recordaré cada flaix molt de temps...

Hom em va dir algun dia "Escriure és simplement tenir alguna cosa a dir i dir-la". Bé, tu sabràs, però potser millor si fas que allò que tens a dir m'interesse.

.

Se li va presentar quan no l'esperava, amb fúria, com si volgués esclafar-li el cap per tot el que havia fet. Tremolava el llit sencer. Tancà la porta tan secament que fins i tot botà el matalàs; estava atemorit. Es creuaren les mirades, ella enrabiada, ell espantat; uns segons llarguíssims. Se li acostà decidida i li digué "fill de puta", amb unes dents tan juntes que mai no l'hauria pogut entendre si no fos perquè sabia d'antuvi quin missatge li tenia preparat. Llavors es gità sobre el seu cos i repetí "fill de puta", ara amb més claredat i amb la mirada continguda, cremant-li les pupil·les, "fill de puta, fill de puta" li espetà molt seguidament i agafant-li els canells amb la mateixa força amb què li eixien les paraules.

I llavors el besà, sense cap dolçor, amb la ràbia acumulada. El besà i el mossegà mentre seguia pensant "fill de puta" i les llengües s'entortolligaven i el cos li feia moviments d'anada i tornada. Cada mossegada li feia més ràbia i li encenia més. Sense deixar d'estrényer-li els canells li cercà el coll i li feu grans mossegades, com  qui busca traure'n sang. Ell plorava per tot allò i al mateix temps notava el calfred del seu cos, la flama que li cremava els músculs. Les seues llàgrimes provocaven l'acció cada vegada més intensa d'ella: li mossegava el coll, els llavis, li notava l'erecció incontenible que es produïa dins d'ell.

-Abaixa't els pantalons- recta, sense vacil·lacions. Obeí, amb ganes d'acabar allò que l'estava encenent i matant al mateix temps. Ella es tragué les calces, mente ell deixava al descobert el seu membre  a punt d'explotar. El mirà als ulls per darrera vegada i pronuncià l'últim "fill de puta", mut. S'obrí de cames, tota humida com  estava, i cavalcà sobre aquell fal·lus unflat. Feia moviments enèrgics, amb tota l'energia de qui té un escalfor sobtat i només vol que desfer-se'n; se'l follava salvatgement i cridava tant que el colp de la porta quedava en un xiuxiueig. "Agarra'm el cul, cabró, mou-te". Ell obeïa submís i innocent com un cadell sense la mare, mentre ella s'aixecava la falda per facilitar-li l'empresa. "Agarra més fort, hòstia" li retragué per últim cop abans de notar com arribava a un orgasme salvatge, creixent, que no podia contenir més. Gemegà, li agarrà del monyo i es treballà el clítoris amb una velocitat de vertigen fins que l'últim crit inundà la cambra.

S'apartà, el seu membe encara erecte. S'alçà, es col·locà les calces i començà a marxar. Ell la mirava cristal·lí, encara en la mateixa posició i desconcert. -No te'n vages- Quasi suplicant. -Vés a la merda- I tancà la porta amb un colp sec, que sonà com el darrer crit de l'orgasme que acabaven de contemplar aquelles parets. Segurament l'últim.