Visió en blanc i negre

I després de molt de temps, un rampell. Quan menys ho esperàvem, confessem-ho. Tot va passar ràpid com si faltaren fotogrames a la pel·lícula. Un parell de flaixos i les accions se succeïen.

Les recorde inconnexes i saltades, però  al mateix temps tan càlides i tranquil·les... Quina sensació! La felicitat de mossegar la vida. Un flaix i la teua resplendor a les palpentes, un altre flaix i els meus cabells embullats,  un altre flaix i els músculs concrets.

I així un reguitzell de flaixos, que potser no s'entenen, potser fins i tot n'he alterat l'ordre o he afegit elements imaginats. Tant s'hi val: feia temps que no veia un film tan complet. I sembla que recordaré cada flaix molt de temps...