Cançó del dubte.

Odie aquesta construcció cultural que ens ha fet creure que l'amor és monògam. L'odie perquè l'he adoptada amb els braços oberts i ara no sé sinó viure-hi. Amb tot el mal que això provoca, amb tota l'amargor nocturna que em fa escriure quatre mots inconnexos, amb tota la ràbia de saber que no hi ha solució.

Amb tota la covardia de culpar a la societat per un problema a què no he sabut fer front.