1.

Es deia Maria i era verge. No es relacionava amb xics i ja havia d'anar alerta de no fer-ho. Els seues pares la castigarien la vida sencera. Era religiosa, més o menys; en realitat, mai havia dedicat temps a pensar si ho era o no. Els seus pares ho eren i ella ho havia de ser, per herència, per genètica, perquè així ho va voler Déu. Cada diumenge anava a misa, encara que no feia molt de casel capellà, no per manca d'interés, sinó perquè les lliçons les tenia sabudes de casa.

Hui Maria eixia amb els seus amics. Tenia 18 anys i era la primera vegada que eixiria a la nit. Els seus pares, després de negar-se en un parell d'ocasions decidiren accedir-hi. Al cap i a la fi era l'aniversari de la seua millor amiga, la filla dels veïns, de confiança, una xica tan devota com ells i la seua filla. Estarien protegits per Déu.

Pintallavis, roba nova i els cabells planxats. Maria tenia il·lusió per conéixer eixe món nou, per saber què passa quan la gent dorm. Ja eren les deu mitja i Gracia, l'amiga, trucà el timbre. Sense fer-la esperar, Maria va baixar. Dues petons, felicitats, una abraçada i marxaren a reunir-se amb la resta de gent. La nit havia començat.

(...)