Volar.

Sempre repetia el mateix somni. Somniava ser un pardal i es passava la nit volant, fent cabrioles diverses en el cel. Somniava que anava de teulada en teulada i hi feia els nius. Però el que li agradava era volar. Se sentia lliure i li encantava la sensació de sentir-se dalt de la resta, mirant per damunt dels muscles la humanitat, sentint el vent en la cara.

Un dia era una gavina, l'altre un teuladí i l'altre un colom. Li agradava ser colom perquè podia estar sempre envoltat de persones, però quan veia el problema a prop fugia i volava. Volar era un vici.

Però els somnis sempre arribaven a la fi i aquell innocent pardal obria els ulls i es trobava amb la realitat: un llit incòmode i uns barrots. Encara li restaven 3 anys de condemna.