Treball.

Era la nit que tant havia esperat. Només tenia una hora per a preparar-ho tot. Per fi, Xavi tenia la casa buida i podria passar una nit a soles a Clàudia. S'esforçà per a que tot fora perfecte. Al terra, va col·locar al voltant de 20 ciris menuts fent la forma d'un cor i en la paret, a sobre del llit, va posar una foto dels dos besant-se, acompanyada a unes lletres grans que deien: "T'estime Clàudia". Era la nit que ambdós feia temps que somniaven. Era per fi una nit en què els dos només existirien l'un per a l'altre.

Faltaven 10 minuts per a l'hora quan ella havia d'arribar. Xavi o tenia tot preparat des de feia ja 15 minuts; era un home previsor. De sobte, una telefonada:
- Diguem?
- Amor meu, sóc jo, Clàudia.
- Carinyo! No saps la que et tinc preparada. Tardaràs molt a vindre?
- Això volia dir-te. Tinc treball, molt, a la oficina. No crec que puga anar-hi...
- Però hui... el nostre aniversari... la nit que somniaven...
- Ho sé, amor, però si no em quede esta nit potser m'acomiadaran, i saps que necessita el treball...
- Sí, ho sé.
- Ho sent, de veres. Sabré compensar-te
- Res...

I Clàudia penjà el telèfon. La nit s'havia trencat completament. Xavi plorà i es resignà. Ho tornaria a intentar altre dia.

El que no sabia Xavi és que la nit a la oficina no fou un moment puntual. A partir d'eixe dia Clàudia estava sempre ocupada i quasi no tenia temps per a veure a Xavi. Ja havia passat més d'una setmana i s'havien vist només un dia i una estona petita, perquè Clàudia havia d'anar a l'oficina. Xavi s'adonava que alguna cosa no anava bé, ja que abans es veien tots els dies i durant bastant temps. Començà a sospitar que alguna cosa passava, que tant de temps a l'oficina no podia ser real. El seu cap s'omplí de pensaments prou roïns, pensaments que volia evitar fora com fora.

Als tres dies Xavi s'alçà content quan va saber que hui no havia d'anar al treball, perquè la botiga on treballava hui no obriria. Decidí sense pensar-s'ho fer una visita sorpresa a Clàudia, que estava sempre en casa mentre ell treballava. Per fer la visita més sorpresa encara decidí no trucar la porta, sinó obrir amb les claus que ell tenia de aquella casa. Va arribar a la casa, va obrir i va entrar al crit de: "Carinyo, tinc el matí per a tu". Silenci. Ningú no va contestar. -Carinyo??- Repetí Xavi més fort per si ella no l'havia sentit. Com que no va obtindre resposta va creure que segurament ella havia eixit a fer alguna cosa i decidí esperar-la a que tornara. Al cap i a la fi tenia el matí lliure i res per a fer. Ara només tocava esperar, així que aniria al servei, venia amb ganes des de feia una estona, i esperaria després assegut en el sofà, veient la televisió. Va anar al servei, va obrir la porta i llavors ell va ser qui se'n dugué la sorpresa. La banyera plena i dins el cos nuu de Clàudia, amb ulls tancats i l'aigua roja. -Clàudia!!- Cridà mentre anà corrents fins a la banyera. Però era tard, allò només li va servir per confirmar el que va creure només obrir la porta: Clàudia s'havia suicidat.

Després de dues setmanes pel cap de Xavi encara passava la mateixa pregunta. Per què? L'única diferència és que ara sabia que del treball l'havien acomiadada feia dos mesos. Encara que Xavi va creure que ella tenia un amant ja no l'importava. - Hauria sabut perdonar-la- pensava, i començava a plorar. El que Xavi no sabia és que tots eixos dies en què Clàudia no havia estat amb ell els passà a casa, sola, mirant la paret i sense cap pensament en el cap.